Jordi Fulla, Le bord intime des nauges, 2003 

PIRAMIDÓN:
SOTA UN MATEIX CEL

Del 18.03.23 fins 01.05.23
Castell de Benedormiens

En aquesta exposició, presentem una selecció d’obres d’alguns dels artistes que han acollit els tallers del Piramidón, Centre d’Art Contemporani, un espai híbrid entre fàbrica de creació i galeria d’art que fusiona l’àmbit de la producció artística amb la difusió, exhibició i venda d’obra a la ciutat de Barcelona. Un total de vint-i-tres artistes de disciplines, trajectòries i cronologies molt diverses tant emergents com de renom que han creat Sota un mateix cel.

Gino Rubert, I will not love you, 2011

A gairebé seixanta metres d’alçada i distribuïts en cinc plantes, conviuen els divuit tallers individuals i la gran sala d’exposicions. Tot va començar en plena eufòria preolímpica. Isidre Bohigas emprengué un projecte sense precedents amb un objectiu ben clar: donar suport als artistes. Ara, amb més de tres dècades d’història, s’han consolidat com una iniciativa innovadora que ha aconseguit vincular dues esferes generalment separades entre les que pivota la pràctica artística, el taller i la galeria.Piramidón s’alça llavors com un ecosistema multiespècie on tot està interconnectat,un jardí singular on l’artista pot arrelar, cultivar i brotar. Amb el títol, volem subratllar aquestes sinergies i complicitats que es produeixen en el dia a dia del centre gràcies a les relacions socials i als entorns comuns, entre els i les artistes, amb l’equip de Piramidón o amb tots els curiosos i curioses que s’acosten al centre per gaudir de l’art. Si les parets d’aquest gran colós amb vistes a la Mediterrània parlessin, ens explicarien centenars d’històries compartides a tocar de cel. Projectes, tertúlies, exposicions, vermuts alguns dissabtes i paelles cada dimarts.

Al llarg i ample de la història contemporània, les comunitats artístiques transversals com Piramidón són les que han permès a la producció artística esprémer la seva potencialitat. És essencial la col·laboració entre artistes, mecenes, amants de l’art, agents culturals... Pensem en les colònies, residències, cafès, salons i ateliers de les avantguardes, d’Els Quatre Gats a la Bauhaus, o de The Factory warholiana a la barcelonina Sala Metrònom. Com assenyala el comissari d’exposicions, crític i historiador de l’art francès Nicolas Bourriaud al seu assaig Estètica Relacional, “l’art és un estat de trobada”. Així, a Piramidón s’activen tot un conjunt de relacions humanes, de processos dialògics, de llaços d’amistat i complicitat. I són aquests intercanvis –breus o intensos, íntims o col·lectius– els que proporcionen a l’art la força necessària per a continuar inspirant-se i florint. Nosaltres us presentem aquí alguns dels seus fruits.

Diego Pujal, Totl, 146 x 162 cm

Jose Bonell, s/t, 2021, 55 x 46 cm

Xavi Ceerre, Blue Suite #3, 2017, 46 x 61 cm

 Vista a sala de l'exposició Sota un mateix cel